Fruita i verdura

Hi ha normes i lleis que, a aquestes alçades del segle XXI, no tenen gaire sentit. El món ha avançat tan de pressa que moltes coses que estaven justificades –o podien ser argumentades amb certa lògica– fa només cinc o deu anys ja han quedat del tot obsoletes. Per exemple, les enquestes electorals. Potser abans, fa uns anys, ens les crèiem una mica. Ara són una arma més d’una guerra total. Entre les preguntes orientades, la cuina-laboratori que interpreta els resultats i la mirada de qui paga s’han de llegir amb precaució i els dits encreuats, perquè moltes vegades les enquestes intenten desmoralitzar les esperances de l’adversari i atiar les pulsions dels favorables. Ja no són un oracle, sinó un mecanisme més d’acció política. Les de les eleccions catalanes de dijous vinent en són una mostra excel·lent: per terra, mar i aire, tota enquesta fa forat. I una estranya norma de la llei electoral espanyola estableix que, a una setmana de les eleccions, ja no se’n podien publicar més. Aquesta resolució podia tenir algun sentit en un món pre-Internet en què la gent llegia els diaris en paper, enviava cartes amb segell, els funcionaris duien maneguets i tothom vivia més o menys reclòs a la seva closca nacional.

Ara, amb aquella alegria, diaris escocesos i andorrans van publicant les seves enquestes fora de termini.

Ens entretenim, doncs, amb la cotització de les cols de Brus­sel·les, les taronges ciutadanes, albergínies i bròquils. Anar fent temps fins al recompte de debò, que és el que val.