Molt soroll per a no res

Avui té lloc a Catalunya la que possiblement sigui la jornada electoral més incerta dels darrers 40 anys. Uns es presenten amb la pretensió de ser els valedors de l’ordre constitucional; d’altres consideren la convocatòria il·legítima, però també hi concorren. Un dels candidats es reclama des de l’exili com a legítim president de la Generalitat; un altre es reivindica des de la presó com a legítim vicepresident però alhora aspira a superar en vots el president exiliat i ocupar el seu lloc, malgrat insistir l’un i l’altre que tots dos defensen el mateix projecte polític. I a l’altre costat de l’arc parlamentari tots diuen voler recuperar una normalitat que cadascú defineix segons li convé, i apel·len al que anomenen vot útil, que per a cadascun dels candidats és, curiosament, només aquell vot destinat a la llista que encapçala. Però obliden que, per a la seva dissort, en democràcia cap vot no és més útil o inútil que la resta, inclosos els vots no emesos dels que no se senten representats per cap opció, amb la qual cosa, a més de menystenir els electors, denoten que la idea de democràcia que defensen és, com a mínim, esbiaixada, potser perquè fa tant de temps que maltractem paraules i conceptes essencials per a la convivència que ja no ens serveixen per establir un diàleg constructiu. I per acabar d’arrodonir la incertesa, les enquestes vaticinen que, després d’una campanya que ha servit per mostrar el pitjor de cada candidatura, ningú no podrà formar govern si no estén la mà a algú del bloc contrari. Sembla, doncs, que després de tant soroll tornarem a la casella de sortida, i encara bo si no prenem mal abans no acabi l’any.