'Dives'

Definitivament, s’ha acabat demostrant que allò de fer-li fer al Cirque de Soleil unes quantes tombarelles amb el rerefons d’algun tema relacionat amb el país (ja sigui la natura o les llegendes) no era res més que un embolcall per intentar endolcir aquell sector de públic andorrà crític (que no vol dir contrari) a portar la multinacional canadenca. L’argumentari es basava en el fet que tot era pel bé del país: els acròbates del Cirque no només feien un espectacle únic per a Andorra, sinó que, a més, era de temàtica andorrana. Quina gran promoció! I així, cal dir-ho, van fer callar algunes boques. Doncs bé, ja ho tenim. Anys més tard l’enginyeria circense ja no preveu cap relació de la temàtica de l’espectacle amb el país i ja passem a tenir acrobàcies amb un rerefons (el de les dives de la música) que segur que serà un gran espectacle digne de gaudir-ne, però que no té re de propi i que pot representar-se en qualsevol lloc, que no vol dir que passi. Com a mínim, els anys anteriors mostràvem una mica d’idiosincràsia andorrana, encara que sovint difícil de captar en la interpretació, però sí didàctica en les explicacions de l’espectacle. No estic en contra d’aquests tipus d’espectacles, ni de museus amb noms grandiloqüents, ho he dit manta vegada, sinó que el que sempre he posat de manifest és la crítica perquè l’esquema mental amb el qual es treballa és sempre el mateix: aboquem tots els ous (altrament dit, pressupostos) a la mateixa panera i deixem de costat o fem minvar, a l’hora de fer-ne la deguda promoció, la riquesa i el patrimoni del país –reconegut internacionalment– com a font d’interès turístic.