“La mateixa empresa que pretén explotar el ràfting a Sant Julià de Lòria proposa preus tres vegades més cars que al Pallars.” Val a dir que es tracta d’una empresa estrangera. La frase no és meva, però la comparteixo perquè explica clarament que a nosaltres ens prenen per idiotes, i com que nosaltres ho acceptem, al final acabem sent-ho. El que ningú s’atreviria mai a fer al seu país, en aquest cas es tracta d’Espanya, no té cap inconvenient a fer-ho a Andorra. Es tracta de quadrar previsions de projectes amb uns ingressos desorbitats que mai seran reals, inflant per exemple el preu de les entrades i també les previsions d’afluència. I nosaltres ens ho creiem i tirem endavant el projecte en qüestió, al mateix estil que es va fer amb Naturlandia. L’empresa que vol explotar el ràfting a Sant Julià de Lòria sap perfectament que no pot cobrar tres cops més per fer el mateix que a llocs molt millors que el nostre, molt més atractius i més propers als possibles visitants. I els usuaris d’aquest esport també ho saben, i no són idiotes com semblem nosaltres. Però això els importa ben poc, ja que quan el projecte fracassi marxaran per on han vingut i es quedaran tan amples, deixant-nos a nosaltres el marró. Evidentment, al seu país no poden fer el mateix, ja que els perjudicaria greument la seva continuïtat com a empresa. A fora de casa, i sobretot a Andorra, tot s’hi val, tot sigui per fer una mica de publicitat a poc cost duri el que duri. I després, si te he visto, no me acuerdo. Tot plegat, no és la primera vegada que passa, ni serà l’última. Màrqueting versus imbecil·litat.