En el seu darrer article d’opinió al Diari, Jean-Michel Rascagneres elogiava de forma entusiasta la promoció turística duta a terme pel Govern. Després de llegir-lo un podria quedar-se amb la sensació que fonamentalment ha estat gràcies a aquesta política de promoció que Andorra recupera visitants a nivells alts i novament envejables, i que la recuperació econòmica dels veïns o l’esforç dels sectors productius queden en segon pla a l’hora de valorar l’afluència turística. Des de l’amistat que ens uneix, em permetrà Rascagneres que qualifiqui la seva visió de bastant naïf. Segur que tenim les millors pistes d’esquí. Estic convençut que la nostra oferta comercial és insuperable i que restauradors i hotelers en la seva majoria es posen al dia per oferir una bona estada als nostres visitants. Ho estem veient aquests dies amb el nivell d’ocupació hotelera i ho constatem en la mobilitat diària. Tornem a tenir xifres meritòries, i per tant el que cal és felicitar aquells sectors productius –amb ajuda de l’Administració o sense– que han aguantat l’embat de la crisi, s’han renovat i han sabut estar en la línia de sortida per oferir el seu producte tan bon punt els veïns han tornat a venir. Però tornen a venir –alguns mai han deixat de fer-ho, per cert, cal ser honestos– a fer el de sempre. I aleshores el que cal preguntar-se és què s’ha fet de nou des de l’Administració perquè la roda torni a ser la mateixa? Estic més que convençut que Andorra pot ser una destinació turística d’excel·lència. Ho tenim tot per ser-ho, però hem de deixar de tractar el país com si fos un parc temàtic i projectar una visió més global de les potencialitats del país i la seva gent.