Units som forts

Segurament de l’any que acaba els recordarem cadascú per fets i motius diferents. Moments bons i no tan bons, somriures i llàgrimes, de fet viure és això. En el terreny informatiu la por i l’esgarrifança que ens van produir els atemptats de Barcelona, i el procés català, un serial per capítols que inicia una nova i sucosa temporada amb final inesperat. Ni els millors guionistes podrien escriure uns girs argumentals, una tensió, com els que ha viscut la política catalana i els seus actors. La vida, com les sèries, està plena de tot això, de lluites de poder, ambició, joc brut, mentides, passions i traïcions, elements que ha de tenir tot guió que pretengui enganxar el seu públic fidel. Seguirem de prop la sessió constitutiva del Parlament convocada ahir per Rajoy per al dia 17 i que ha de donar a Catalunya un nou, o no, president. Enmig de tot plegat, un inici de sortida de la crisi econòmica que no s’acaba de materialitzar. Milers i milers de refugiats que fugen de les guerres i es troben atrapats en camps, abandonats al fred i la gana davant la passivitat de la comunitat internacional. Sentim grans i eloqüents discursos plens de bones intencions, però assistim a un espectacle d’injustícies in crescendo. Ja que és moment de reflexió, fem nostres els principis de les festes de Nadal, donem gràcies a Déu i fem d’aquest món un lloc millor. Cadascú des de les seves possibilitats, per petites que semblin, però contribuïm a ajudar els més necessitats, donem la mà als nostres amics i fem de la pau i la justícia la nostra millor i més alta bandera. Bon any nou.