Discursos

Governar no és senzill. La conjuntura astral s’alia per fer-te la punyeta, els imprevistos ho acaben d’espatllar, l’oposició fa el que pot perquè fracassis i, en general, l’entropia que s’entesta a anivellar el sistema no posa les coses gens fàcils. Aquí, en aquesta mena de pax Martiniana en què vivim, potser no ens n’adonem prou, però aquesta és la realitat: cada dia, els nostres mandataris han de baixar un parell o tres de vegades a la situation room per salvar el planeta (o la parcel·la de la qual en són responsables). Per això hem de ser comprensius amb els discursos de Cap d’Any. Comprensius i educats: cal escoltar-los amb atenció i respecte, prenent apunts i abstenir-nos de fer comentaris punyents a Twitter. A l’hora d’escriure aquestes ratlles (la matinada del 31!) encara no hem pogut saber què dirà el nostre cap de Govern, si il·luminarà alguna de les incògnites (sobretot de calendari) per als propers mesos. Però no cal ser Nostradamus per imaginar que, a grans trets, serà un cant d’esperança en el futur i, al mateix temps, un balanç de les coses bones que hagin passat. Pitjor ho tenen els veïns: el rei d’Espanya, que el fa la nit de Nadal, va ser escarnit, com sempre, per la distància entre la realitat social i la posada en escena. Rajoy, fidel al seu estil, va felicitar als espanyols l’any 2016, i el president Puigdemont, des de l’exili belga, va ser durament criticat per portar visible el micròfon de corbata, cosa que els veritables estadistes no es poden permetre de cap manera. La qüestió és no estar mai content.