la seca, la meca i...
Bon any!
Encetem un any amb els tradicionals desitjos que sigui un bon any. Diuen que aproximadament fins al 15 de gener ens podem anar passant els uns als altres aquest desig, després ja queda una mica fora de lloc, ja ens comencem a acostumar a la vida normal. Crec que les coses no poden empitjorar, si més no en tots aquells problemes que ja coneixem. No serem tan idiotes per continuar empitjorant-les. Almenys, no hauríem de ser-ho. Els nostres partits polítics hauran d’anar redreçant la situació ja que difícilment es poden trencar més. Potser fins i tot tindrem la possibilitat d’escollir gent nova. El preu de l’habitatge haurà de disminuir, ja que amb els límits assolits difícilment algú pot llogar algun pis i per tenir-los tancats potser és millor llogar a la baixa. La situació a Catalunya s’ha d’estabilitzar sí o sí, no queda més remei.
El nostre turisme sembla que ja va millorant i les vendes dels comerciants, també, l’ocupació hotelera i la restauració hauran d’anar a l’alça. La Funció Pública potser arribarà a trobar punts d’acord amb el Govern i no haurà de fer les mobilitzacions anunciades. Tindrem edificis emblemàtics, fonts lluminoses, casino, ràfting, esdeveniments esportius, noves rotondes, desviacions, heliport, millors comunicacions i menys cues...
La situació a Naturlandia ja no empitjorarà, encara que no millori... El problema potser vindrà d’allò que encara no coneixem, que encara no ha passat i que pot fer que l’any no complagui aquests desitjos que ara mateix estem expressant. De totes maneres, no vull trencar cap tradició i vull desitjar també bon any a tothom.