El regal dels Reis

El 6 de gener és un bon dia per apel·lar a la màgia i a la il·lusió per deixar les dosis de crua realitat i endinsar-nos, encara que sigui una estona, en un món de positivisme. Tornar per un moment a la infància i recordar les coses que projectàvem, els jocs a terra amb els amics, els vestits de les nines i les curses en bicicleta. Quan ens demanaven què volíem ser de grans… i veloçment teníem la resposta perquè sabíem el que volíem i com aconseguir-ho. Quantes il·lusions hem deixat pel camí, quants amics, quantes nits en vetlla. Per por a fer-ho malament, a ser frontals, naveguem en un riu de voltes que només dilata el camí que havíeu previst. No vull ni pensar quantes ànimes perdudes enmig del tempestuós bosc de la rutina han aparcat els seus somnis en un raconet, protegits de les inclemències del temps arrecerats del fred i la neu però pagant el peatge de la renúncia. Quanta resignació al nostre voltant a canvi de benestar econòmic, quanta infelicitat per por a prendre noves decisions, per por a saltar al precipici. Com diuen molts filòsofs, el camí no és fàcil i està ple d’entrebancs però la recompensa val la pena. Tanquem els ulls i imaginem novament que tenim davant el regal de la il·lusió, que els Reis Mags d’Orient ens han deixat el seu bé més preuat aquesta nit al costat de la xemeneia. I és que va d’això, de guanyar i de perdre, de sentir i plorar, de riure i escalar. Deixar enrere prejudicis i tempestes per trobar el rumb a la platja de la nostra felicitat. Navegar contra el vent si és necessari i aprofitar l’impuls de les onades per endinsar-nos en nous mars desconeguts, plens d’aventures, plens d’il·lusió. Bon dia de Reis.