L'Arcàdia

Avui, almenys oficialment, acaben les celebracions nadalenques. Veient les riuades de gent que s’han bolcat al país –sigui per passar el dia, sigui per fer-hi una estada– envaint joiosament par­ròquies, avingudes i espais comercials, així com les estacions d’esquí o Caldea... semblava talment com si de cop i volta el món hagués esdevingut l’Arcàdia feliç que un dia ens varen / vàrem prometre uns i altres. La sensació lluny de ser un miratge localista s’ha pogut comprovar arreu. Centres comercials de ciutats properes i llunyanes plens de gom a gom. Gent, cues, bosses, obsequis de cor, presents volguts, regals de compromís, sortides planificades, compres compulsives, d’autocomplaença, de darrera hora, ocasions perdudes, rebaixes incentivadores, descomptes justets... Gent, moltíssima gent, parelles, famílies, avis, joves, grans. Aquí i allà buscant el regal encertat, el que ha de fer feliç el net, la parella, el fill, l’amic, la companya. Aquell detall, aquella joguina o joc que permetrà allargar, ni que sigui uns instants, aquest període transitori d’alienació mental en el qual ens veiem immersos (de bon grat o a contracor) celebrant el Nadal. Desitjo i espero que el Pare Noel i/o els Reis Mags d’Orient hagin estat encertats, més que generosos amb vostè i que el despertar de l’Arcàdia de felicitat nadalenca (tan impostada com vulgui) sigui el menys traumàtic possible. Tenim tot l’any per endavant per pair i encaixar les alegries, decepcions, encerts i fracassos que aquest ens ha deixat, abans no arribi el proper Nadal. Hip, hip, hurra!