Sí, és cert: no se’ls hauria de donar peixet. Ni gota de propaganda als apologetes i partidaris de Tabàrnia, aquesta excrescència geogràfica que s’han tret de la màniga els derrotats a les eleccions catalanes del mes passat. Ras i curt, els promotors diuen que són la veu de les comarques litorals, riques, cosmopolites i modernes, on guanya l’Arrimadas, contra la resta de Catalunya, carlina, retrògrada, peluda, interior i subvencionada.
Recapitulem els fets. Un càrrec municipal de quarta fila del Partit Popular s’ha presentat a l’edifici de Govern amb una petició perquè Andorra reconegui oficialment aquesta entelèquia territorial.
Fins aquí la cosa, que no té més recorregut que una acció més d’agitació i propaganda. El que ja és més estrany és que aquest diari n’hagi fet una portada tan cridanera, a bombo i plateret, com si l’astracanada fos alguna cosa més que una boutade. Naturalment, la caverna –la d’aquí i la d’allà– hi ha sucat pa. Apliquem la tècnica del mirall, que sempre ajuda.
Cerni Bonandorrà, de casa Potanegra, representant de Reacció Comunal Andorrana, es presenta a la Moncloa per reclamar que el govern de Rajoy reconegui el nou estat de Parroquiesalteslàndia, el territori nòrdic, ancestral, genuí, arcaic, idíl·lic, desvetllat i feliç, contraposat a l’Andorra central i desnaturalitzada, on et fregeixen a impostos, amb hiperplàsia funcionarial i on hi ha la màxima concentració de personal resident.
Quina portada n’hauria fet Paco Marhuenda?