Mes enllà del fet que aquesta setmana s’ha de nomenar el nou president de la Generalitat de Catalunya i de l’incert futur de la governança d’una Catalunya que continuarà intervinguda, cal insistir que el procés ha deixat al descobert la vertadera naturalesa d’Espanya. Del seu govern i la mena de cultura democràtica de la majoria de la seva classe política (inclosa part de la catalana). No és cap novetat, fins i tot pot semblar una obvietat i verbalitzar-ho no traurà els presos polítics de la presó, ni desactivarà el 155, etc. L’Estat espanyol continua dirigit i controlat per les estructures de poder implementades durant la dictadura franquista, que s’ho van manegar d’allò més bé per perpetuar-se sota una mal denominada transició, cap a una democràcia de fireta. Dels hereus d’aquella caterva de fatxes, les joves generacions de fatxendes, no se’n pot esperar res de bo. La data de l’1-O marca un abans i un després del que ha estat la història recent del país –un, dos, com vostè prefereixi–. Per a Espa-nya –una unitat de destino en lo universal– no hi ha encaix alternatiu possible. Per descomptat tampoc es farà cap reforma constitucional. El que volen govern i partits espanyols –i també alguns de catalans– és involucionar, i és pel que treballen. Una República no es fa en quatre dies. En un moment o altre algú haurà de tirar pel dret, proclamar-la i apretar-se fort els matxos pel que pugui venir després. El que és segur és que no s’arreglarà amb somriures ni llaços de cap color. Molt recomanable i esclaridora l’entrevista al professor i acadèmic Antoni Abad Ninet (Vilaweb, divendres 12/01/18).