Salut mental?

Aquesta setmana s’ha perpetrat l’enèsima massacre als EUA, en una escola (per variar). Cap novetat sota la capa del cel. Vagi per endavant que aquestes paraules i totes les que es puguin dir i escriure sobre això no serviran absolutament per a res. La persona(es) que podria canviar lletres per fets, el president Donald Trump, ho va deixar ben clar. Per si algú podia albirar un bri d’esperança la piulada al seu compte de Twitter va ser diàfana: “Les meves oracions i condolences a les famílies de les víctimes del terrorífic tiroteig de Florida. Cap nen, mestre o qualsevol altra persona ha de sentir-se insegur en una escola americana.” I en la seva compareixença pública no va esmentar en cap moment la paraula arma. Això sí, va titllar el fet “d’escena terrible de violència, odi i maldat”. També va afegir –aprofitant que l’autor de la massacre en podria tenir– que s’hauria d’abordar “el difícil assumpte de la salut mental”. Cinisme en grau superlatiu. L’any passat el president Trump va ratificar l’anul·lació d’una proposta de llei (del govern d’Obama) que limitava la venda d’armes a persones amb problemes de salut mental. Resumint, el 2018 ja son 1.816 els morts per arma de foc, o el que és el mateix, mes de 40 persones de mitjana diària (ONG www.gunviolencearchive.org). La recepta per aquest malson: convertir les escoles en búnquers i que Déu ens agafi confessats. Texas, 24 morts (novembre del 2017), Las Vegas, 58 morts (octubre del 2017), i els 17 de dimecres passat a l’Stoneman Douglas High School de Parkland, a Florida, són les darreres massacres. God save the Second Amendment!