Diuen els que hi entenen que el 90% de la població humana que ha viscut al planeta, des de l’inici dels temps han estat caçadors-recol·lectors. Som pagesos des de fa quatre dies, com qui diu, i oficinistes des de fa cinc minuts. Els protoandorrans que van viure a la Balma de la Margineda, ara fa dotze mil anys, segurament passaven –com ho veiem en les societats no agràries que encara sobreviuen– la major part del temps fent vida social, dedicant només al que podríem entendre com a feina estricta un parell o tres d’hores al dia. Hi ha qui diu que hi hem perdut. És la tesi de Yuval Noah Harai, que a Sapiens ens diu que amb la revolució agrícola vam sacrificar la (relativa) seguretat de les collites i el sedentarisme per una vida molt més esclava. Naturalment, tot és discutible. Els de la Balma es morien als trenta anys, potser, no hi havia YouTube i per anar a Salou hi posaven dues setmanes. És inútil lamentar-se per l’arcàdia perduda, perquè, per molta dieta paleolítica de suplement, no sobreviuríem ni una setmana fent de boiximans. Del que es tracta és de viure millor, oi? Si els funcionaris treballen trenta-set hores i mitja en comptes de quaranta, s’enfonsarà el món? Segurament no. No té gran cosa a veure la productivitat amb l’estona que passes a la feina, si no és que estàs posant caragols en una cadena de producció (i això ara ho fan robots). I aquest és un fet objectiu, que seria extrapolable a la majoria de treballadors. Vist que no podem tornar a pescar des de la Balma, si més no podríem provar d’aixecar el peu de l’accelerador d’aquesta vida frenètica.