Els sindicats del nostre país volen fer vaga, i pel que sembla ser la faran. Fixeu-vos bé que he escrit sindicats i no funcionaris. Ho he escrit així perquè la majoria de funcionaris ni saben per què aniran a la vaga, altres no estan d’acord amb la mateixa, no tenen cap intenció de fer-la o hauran de treballar per complir els serveis mínims o l’hauran de fer per no ser mal vistos pels seus propis sindicats, altres la volen fer per solidaritat. Tot plegat passarà sense un degut control de qui la fa o qui no la fa i de qui ha de cobrar sense treballar o treballant. A tot plegat, i si hi afegim els regalets de darrera hora que promet “el Govern dels millors” em resulta totalment penós. Si la setmana passada escrivia amb ironia que jo de gran vull ser funcionari, ara mateix he canviat d’opinió i ja no vull ser-ho. Ser funcionari implica haver d’estar sotmès a uns sindicats i sindicalistes que van a les reunions en horari laboral i molt sovint amb el seu uniforme oficial de treball pagat per l’Estat. Aquesta vaga, legítima segons i com s’entengui la nostra Constitució, però sense cap tipus de regulació ni legislació, la trobo ara mateix penosa. Igual de penosos em semblen els regalets que promet Govern als nostres funcionaris, via reglaments posteriors a la llei. Un Govern que més aviat sembla dels pitjors de la història. Potser els funcionaris aconseguiran quelcom amb aquesta vaga, de fet ja han aconseguit algun regalet, conservant de moment els triennis, treballant menys hores, amb jornada intensiva... I els que encara estan per vindre. I és que al final de tot, es tracta de molts vots en l’entorn de la Funció Pública.