Sovint no ens adonem de la importància que té la posada en escena, el com. Vivim en el món de les noves tecnologies, de l’Instagram i les xarxes socials. I tot, fins al més mínim detall, pot quedar atrapat per una petita càmera. Quantes vegades un micròfon que no estava apagat ha desvelat comentaris inapropiats dels que estaven fent una roda de premsa, bromes de mal gust o crítiques. Captures de pantalles de mòbils que revelen missatges secrets als WattsApp i provoquen crisis institucionals o gestos inadequats. L’art de la mise en scène, com diuen els francesos, és una qualitat innata en pocs, treballada en uns quants més i poc usual en la majoria. La bona educació, les formes, també importen, i normalment són processos més adquirits en la joventut. L’investigador Albert Mehrabian va fer un estudi molt famós en el qual va analitzar en percentatges la comunicació no verbal. Mehrabian diu que en una conversa frontal el component verbal és un 35% i més del 65% és no verbal. D’aquí la importància de la posada en escena i de com es diuen i es fan les coses més enllà de la importància suposada del seu contingut. De res servirà tenir el més potent dels productes o l’argument més convincent si no som capaços de vendre’l de forma eficaç al públic potencial i de fer entendre els seus avantatges o els motius pels quals han de desitjar fer-lo seu. D’aquí que en un entorn on la imatge té tant pes hem de fer un esforç per entrar en aquest aprenentatge que sens dubte pot determinar l’èxit o fracàs.