Gràcies Srs. síndics

Aquesta setmana he tingut l’honor de moderar una taula rodona amb tots els exsíndics del Principat d’Andorra. Des d’Estanislau Sangrà, que va ser-ho el 1978, fins a l’actual, Vicenç Mateu, que feia la presentació, passant per Beal, Farràs, Gelabert, Dallerès, Areny i Gabriel. Un homenatge merescut a aquests homes que han dedicat part de la seva vida a la política del país. En moments alguns difícils per a la sobirania d’Andorra com explicava Francesc Cerqueda, que patia els entrebancs d’aquells que volien sobretot mantenir el seu poder i beneficis a través de Coprincipat o de la figura dels veguers o delegats permanents. Altres de les seves lluites en plena època de les negociacions de la tripartida per la Constitució. La recerca d’equilibris entre territoris i veïns, la importància de la representació internacional dels Coprínceps, la separació més que necessària de poders, entre altres. Vivències en primera persona que sovint hem llegit però que tenen una major potència explicada en boca dels seus protagonistes. Les trobades amb personatges que formen part de la història com els Coprínceps Mitterrand, Chirac o Sarkozy, la seva relació amb el Copríncep episcopal Alanis i la visió que tenien d’aquest petit Estat anomenat Andorra. Posar en valor aquests homes, en aquest cas síndics però poden ser excaps de Govern o consellers o empresaris i ciutadans, té un valor incalculable i de vegades sembla que poc escoltat. En moments de canvi i convulsos la veu de l’experiència ens ajuda a posar llum al camí i de ben segur fer-lo més ric.