Una colla d’enginyers competeix per un mateix lloc de feina. Cadascú té davant seu un paper i la prova consisteix a dibuixar un arbre. Els aspirants a la feina agafen un llapis i en un tres i no res fan el dibuix, cadascun més esquemàtic que l’altre; tret d’un, en Colombo, que es treu de les butxaques un bon grapat de llapis i retoladors de tots els colors i amb la mateixa celeritat dibuixa un arbre gairebé hiperrealista. Tots els aspirants passen a la següent fase; excepte Colombo, és clar. Amb aquesta escena comença Ratataplan, una comèdia italiana escrita i dirigida per Maurizio Nichetti a final dels setanta, que em va venir a la memòria en llegir dimarts la notícia que Andorra Telecom treballa per desenvolupar un programa informàtic per seleccionar els futurs empleats en funció d’una anàlisi grafològica de la firma. D’entrada, sembla com a mínim paradoxal endegar un projecte com aquest en un món on bona part de la gent ja només utilitza els polzes per escriure, i amb prou feines recorden com s’agafa un bolígraf quan han de signar un document, que deu ser l’única estona de la seva vida en què es veuen obligats a escriure (o si més no a fer un gargot) a mà. Però encara hi ha una segona implicació més preocupant, si més no per als grafòlegs, perquè si ara amb prou feines se’ls requereix com a perits forenses en aquells plets en els quals cal determinar l’autoria d’un manuscrit, des del moment mateix que es confirmi que han de competir amb un programa informàtic se’ls ha acabat el mercat, i la grafologia passarà a engrossir la llista de ciències i coneixements oblidats o en desús del passat més o menys remot de la humanitat.