Cultura. Immens Jordi Pasques. Poques vegades he llegit un article que condensi de manera tan clara i concisa tota la raó de ser de la política cultural en un país. Potser només en recordo un altre, escrit per l’Antoni Pol ja fa uns anys, i en el qual també evidenciava la necessitat d’un gir substancial en el tractament estratègic i pressupostari en matèria de cultura. Un govern que no prioritza les polítiques culturals en la seva transversalitat perd, cada dia que passa, un trosset d’ànima, l’acosta a una societat morta i es desprèn de valors positius. No en va les polítiques culturals són el reflex de la societat que construïm dia a dia.
8 de març. Gran pas en la creació del moviment Acció Feminista. Plenament conscients, com crec que som, que cada país té una realitat diferent, no està de més recordar que els grans canvis globals han vingut de la mà de revolucions. Al costat de manifestos i escrits, que sovint només són gestos, importants sí, però gestos al cap i a la fi, ha d’haver-hi accions, algunes d’elles fins i tot de caràcter permanent en el temps. Acabar amb el patriarcat no només s’aconseguirà a base de discursos i algunes polítiques de façana, sinó que s’ha de passar a l’acció per posar fi a hàbits i comportaments que estan en l’adn d’una societat masclista.
Pluja fina que cau de forma persistent, per recordar que cultura i igualtat de gènere són dos elements indispensables d’una societat sana, cohesionada. Pluja fina, sí, però no estaria de més que de tant en tant caigués una bona tronada que netegés pràctiques i mentalitats.