Paradisos perduts

Van tocar el cel amb les mans. El cel de les grans corporacions legals, amb clients, influències i contactes arreu del món. Semblava que estaven per sobre del bé i del mal. La seva perícia legal i el marc jurídic panameny formaven el tàndem perfecte que va convertir el bufet Mossack Fonseca en una de les firmes d’advocats amb més reputació i solvència internacional en l’art de l’evasió fiscal. Dos anys després que el Consorci Internacional de Periodistes (ICIJ) publiqués més d’onze milions de documents que els van posar en la primera línia mediàtica, Mossack Fonseca tanca les seves portes. L’escàndol que ha passat als annals de la història com els papers de Panamà va aixecar una gran onada d’indignació, repulsa i condemna també internacional. Entre els seus clients hi havia de tot, polítics, empresaris, esportistes i criminals –per allò que el diner no té color, ni pà­tria–. Ells són història... Però vostè, amable lector, no pateixi. Els paradisos (fiscals) no s’han perdut. Per cada polític, empresari, esportista i criminal que va veure disminuït –que mai liquidat– el seu patrimoni, esdevenint honrats contribuents, el club dels evasors fiscals ha registrat deu afiliats nous. En el fons no és més que un joc. S’han de mantenir les aparences perquè el sistema no se’n vagi en orris. La gent, poc o molt, som conscients que la falsedat, la mentida i la corrupció es mengen el sistema. La qüestió és saber si algun dia algú es cansarà de jugar sempre amb les cartes marcades i voldrà trencar la baralla de veritat. No per guardar les aparences.