Jo vull ser mestre

M’agradaria molt ser mestre, podria ensenyar comptabilitat per exemple, com ja he fet molts cops sense ser funcionari. M’agradaria molt jubilar-me als 60 anys (de fet, ja ho estaria), tenir 14 pagues, fer tres mesos de vacances l’any, que em regalessin un iPad –o un portàtil, si no és molt demanar– que em deixessin un vehicle per anar a la feina, no pagar el transport escolar, el menjador ni el forfet d’esquí dels fills, que em paguessin les formacions, que em deixessin fer altres feines remunerades fora de l’horari o en temps de vacances, tenir la possibilitat de reducció horària guanyant el mateix, cobrar dietes per sortides o viatges –fins i tot per anar a la platja– fer vaga entre festa i festa... Tot això no ho tindré mai, val a dir que ara mateix tampoc em preocupa massa. El que no m’agradaria gens ni mica és que em retardessin l’edat de jubilació, m’augmentin la tarifa plana d’autònom, m’encareixin el valor dels punts a la Cass, em retallin la pensió o no la tingui assegurada, m’augmentin el cost del lloguer, dels aparcaments, del pa, del telèfon o de la llum... Quines demandes més diferents, oi? Aquestes demandes que estan fent ara mateix els sindicats em semblen un insult a la resta de treballadors (privats) i trobo a faltar algun funcionari que digui: “jo no demano això, no estic d’acord amb les demandes dels sindicats”, que sigui valent i no s’amagui dar­rere els sindicalistes que van al bar quan surten de les reunions amb Govern en hores de feina. En fi... Mestre ja no ho seré mai, ni funcionari tampoc. Tan sols demano no haver de seguir treballant molt més temps i poder gaudir d’una jubilació decent.