De vegades, un té la sensació que el món gira al revés. Ho penses perquè no trobes discurs lògic i/o ètic que expliqui què està passant aquí i allí! Espanya és la protagonista d’un ridícul nacional i internacional que va in crescendo i que sembla no tenir aturador. Per tallar els moviments dels polítics catalans per Europa, a la fiscalia no se li acut res més que demanar la retenció dels seus passaports, com si no n’hi hagués prou amb el DNI per circular per l’espai Schengen! Al Congrés dels Diputats, la proposta de revisar la Llei d’amnistia del 77 per a poder jutjar els crims del franquisme és rebutjada amb els vots del PP, C’s i el PSOE! Per rematar-ho, el líder del PSC –o el que queda d’un partit que una vegada va ser d’esquerres i catalanista– ha declarat que “el règim del 78 és el millor que hem conegut i una benedicció en termes històrics per a Espanya”. A la Mediterrània Open Arms, l’ONG que rescata de la mort milers d’immigrants sota amenaces i pressions de tota mena, veu impotent com la fiscalia italiana ha immobilitzat el seu vaixell a Sicília i han detingut la tripulació acusant-los d’afavorir la immigració clandestina i d’associació criminal! Només són tres detalls força significatius de la deriva en la qual estem immersos. “Els estats funcionen avui dia com uns grans desincentivadors de qualsevol iniciativa que suposi anar al fons dels problemes. Els estats desanimen la participació ciutadana”, escrivia fa uns dies A. Bassas (Ara 20/03/18). Potser el món no gira a l’inrevés. Potser ha estat sempre així i un servidor no ho pillava. “Gira il mondo gira, nello spazio senza fine (...)” que cantava Jimmy Fontana.