Ara que està tan de moda dejunar. Ara que tothom té a casa seva una d’aquelles màquines d’esprémer l’ànima a la fruita. Ara que qui més qui menys ja ha tastat tres coses noves que mai no hauria pensat que sabria dir-ne el nom –i aquí hi podeu posar des de l’espirulina, a la maca, l’herba de blat, les llavors de xia o l’umebo-shi–. Ara que entrem en l’operació biquini i esperem amb alegria i temor el moment de deixar caure els abrics i descobrir horroritzats les llonzes blanquinoses que ens ha deixat l’hivern a la cintura. Ara, arriba el moment de fer detox. Però detox del de veritat. Del que neteja per dins, desembussa les artèries i alleugereix el cor. I no, no estic parlant de deixar de menjar, ni de combregar amb la macrobiòtica. Ni tan sols de fer bondat una temporada. Parlo de fer net. A fons. De fer fora de la nostra vida tot allò que suposa un llast per viure. Tot allò que et va posant pes sobre les espatlles, que t’ofega, que t’omple la boca de pana grisa, que et congela la mirada i et va traient –com qui no vol la cosa– les ganes de viure. I no. No estic parlant de dir adeu a la Nutella. Ni tan sols al pa amb tomàquet i una truita de carreroles per sopar. Estic parlant de la gent que ens envolta, de les feines que amb el sou t’arrosseguen a la mendicitat espiritual, a les amistats que et deixen mal regust de boca, dels coneguts que et pentinen quan passes la cantonada. Aquesta primavera toca fer detox: d’amics invisibles al Facebook, de seguidors viperins a les xarxes, de grups de WhatsApp sense suc ni bruc. Toca fer net. I de l’espirulina, ja en parlarem després.