Dimecres 14 de març festiu, dijous i divendres vaga i dissabte i diumenge no laborables. Un pontet de cinc dies que es van muntar uns quants funcionaris. Així va anar, i ningú ho podrà negar. Un bon cap de setmana abans de les festes de Setmana Santa. Ja preveig altres dies de vaga d’un estil similar. Per exemple, no estaria gens malament: vaga el dijous dia 29 de març i vaga el dimarts 3 d’abril, que faria unes bones vacances de sis dies més. I no ho dic per donar idees, de ben segur que ja ho tenien pensat, però ja han comentat que no és “viable” degut que els mestres ja disposen de vacances. Dret de fer vaga, sí. Dret a muntar calendaris de vaga en funció dels dies festius, no. Aquesta presa de pèl cap a la resta de treballadors que no som funcionaris em recorda la meva època universitària, ja fa molts anys. Al principi de curs ja es muntava el calendari de vagues en funció dels dies festius i els possibles ponts. Ja ni recordo per què es feia vaga. Aleshores érem estudiants i tan sols ens perjudicàvem nosaltres mateixos, i els professors ben contents de fer festa. Això és molt diferent, i aquestes vagues que es muntaran en funció de caps setmana a la platja perjudicaran molta gent que no és del sector funcionarial. Els funcionaris segueixen fent amics entre el sector privat i Govern no pot ni sap fer-hi res. D’altra banda, mentre uns treballadors del sector privat aprofitaven el dia festiu de la Constitució per reivindicar els seus drets, altres treballadors del sector públic marxaven cinc dies a la platja o a esquiar, per reivindicar les seves demandes. Demandes que al sector privat no es poden ni somiar.