Oh, l'autor!

Potser us semblarà que falta molt per Sant Jordi, però abans que ens n’adonem ocuparan l’agenda i no donarem l’abast a anar-hi a totes. I encara sort que en aquest racó de món on som les presentacions literàries ens les prenem sense gaires neguits, perquè a ciutat, si més no pel que recordo de quan em tocava anar-hi, fins i tot es podia mesurar quina importància tenia aquell llibre o aquell autor per a l’editorial convocant en funció del lloc triat i de la qualitat i preu dels canapès que se servien al final. En tot cas, com a subgènere teatral (al capdavall, tot acte social té una part de comèdia), trobo que les presentacions literàries tradicionals han quedat obsoletes. Es tracta que algú et convenci (amb tota la modèstia del món, és clar) que ha escrit un parell de centenars de pàgines que et canviaran la vida; però, òbviament, tothom sap que això no és així, i encara més si ets dels que abans han comprat (i potser fins i tot llegit) el llibre per dur-lo sota el braç i aconseguir una dedicatòria de l’autor. De vegades s’intenta un format més àgil cercant algun amic que en faci les presentacions i converteixi el monòleg (espontàniament, és clar) en un amè, alhora que profund, diàleg farcit d’anècdotes tan sucoses com el llibre mateix. S’agraeix l’esforç, però tampoc no acaba de ser la solució, tot i que segons qui sigui l’autor almenys és una garantia que l’acte no es farà etern. Atès, però, que la majoria dels congregats hi són per poder dir que han conegut el seu escriptor preferit, penso que el millor seria deixar que, senzillament, i sense tants preàmbuls, aconsegueixin el seu propòsit. Disculpeu la maldat.