Ministeri del futur

Cada cosa que fem serà cada vegada més rellevant, més important, i en canvi nosaltres, el jo com a persona, cada cop serem menys rellevants, menys importants. La reflexió la fa el filòsof Timothy Morton a l’exposició Després de la fi del món, que es pot visitar al CCCB fins al dia 1 de maig. Morton encarna el ministre del futur, és a dir, el responsable d’allò que encara no existeix, però que aquest espai que encara està per construir depèn absolutament del que nosaltres fem. He de confessar que el concepte em va captivar, i el que el filòsof encarna a nivell global en l’exposició vaig constatar que ja hi ha països que han creat ministeris que podrien denominar-se ministe- ri del futur, com Suècia amb el ministeri per al Desenvolupament Estratègic i la Cooperació Nòrdica.

La clau de tot plegat és que els governs s’esmercin per identificar els reptes i els riscos de la societat futura, i a partir d’aquí elaborar les respostes estratègiques per tal de no hipotecar el futur dels fills i nets. Es tracta que els governs deixin de costat la política de curt termini, la del càlcul electoral i del tacticisme partidista i siguin capaços d’incorporar el futur, amb tota la seva inseguretat, en l’acció política que exerceixen en l’avui. L’exposició del CCCB, que vaig tenir la sort de visitar de la mà de la Sònia explicant-me-la fil per randa i que, de tan realista que és, remou estómacs, també em va deixar gravada una altra frase: som els primitius d’una civilització que encara no coneixem i que vindrà determinada pel que pensem i pel que fem.