Metonímia

La diversitat d’opinions és un dels trets característics de qualsevol col·lectiu humà. Allà on hi hagi més d’una persona el més normal és que hi hagi més d’un parer sobre qualsevol qüestió que eventualment es pugui suscitar. Un cop la humanitat ha assolit un sistema d’organització social en comunitats lliures (siguin cooperatives, veïnatges, municipis, països...), cadascú té, en principi, el dret de defensar allò que pensa davant dels que pensen de manera diferent: les idees, doncs, divideixen de forma natural les societats, i cal concloure que és positiu que això sigui així, atès que sense idees (i encara menys sense confrontació d’idees) és impossible qualsevol mena d’avenç social. Encara es pot filar més prim el raonament, però fins i tot exposat de manera tan somera n’hi ha prou per, com a mínim, sospitar que aquells que s’encaparren a acusar de dividir la societat els que no pensen com ells, o bé no saben el que diuen, o, ben al contrari, ho saben perfectament i per això ho emmascaren dins un cúmul de falsedats. Una cosa és concórrer a l’arena política amb arguments per mirar d’aconseguir que els postulats propis esdevinguin hegemònics després d’un debat dialèctic enriquidor per a totes les parts, i una altra ben diferent és pretendre que un determinat cor­rent polític s’imposi per la via d’eliminar qualsevol ombra de pluralitat. En l’art de la retòrica, designar una cosa prenent el nom del tot pel d’una part, o viceversa, s’anomena metonímia. En política, però, és convenient no abusar de les figures retòriques i recordar que la usurpació de la representativitat del tot per una part s’acostuma a anomenar totalitarisme.