“Sense respecte pel llenguatge som molt poca cosa, si és que en som alguna.” Les paraules són de Josep Maria Terricabras, pronunciades arran de la darrera publicació, Allò que som (Editorial 1984). El filòsof argumenta que si això no és així, és a dir, si no respectem allò que diem i com ho diem, perdem el respecte a nosaltres mateixos. I és que l’assaig de Terricabras posa a dalt de tot de la condició humana el llenguatge, perquè gràcies al fet de parlar som humans, ens construeix com a humans i perquè gràcies a ell ens podem interpel·lar nosaltres mateixos i els altres.
Sovint ens trobem com l’ús del llenguatge pot fer canviar la percepció dels conceptes, tapar o disfressar la duresa d’algun fet, en definitiva, com pot blanquejar la postveritat, que no fa altra cosa que normalitzar la mentida. Sempre és d’agrair que des del món acadèmic i intel·lectual hi hagi aportacions que ens convidin a reflexionar i, sobretot, a saber distingir-ne l’ús pervers i la manipulació que se’n fa des del poder, amb eslògans i frases que molt sovint evidencien la seva ignorància. I és que la importància del llenguatge no és menyspreable, perquè a través seu es condiciona la percepció de la realitat per part dels individus. Llegir Terricabras sempre és gratificant, perquè t’aporta, et fa pensar i t’enriqueix. Val a dir que si bé el llenguatge és l’essència del nou assaig del filòsof aquest també ens parla de la por, de la llibertat, dels drets i els deures, de la felicitat, de la vida, de la mort, de l’absència... fidel al seu estil que mai et deixa indiferent.