CDR

Imaginem (que és molt imaginar) un escenari: una persona pacífica es planta al davant de la sortida del meu garatge i no em deixa passar. Què faig? No puc treure el cotxe. Li parlo, li dic que marxi i no ho fa, segueix plantada al davant i fins i tot s’asseu al terra. Arrenco igualment el cotxe i li passo per damunt? Això seria violència. La trec a empentes? Això seria violència. Truco doncs a la policia, que ve molt aviat i li demana a la persona que marxi. Tampoc ho fa. Aleshores l’han de treure a la força. Això és violència? Qui ha creat o iniciat realment la violència? Compte, que no estic parlant de cops de porra o bales de goma...

Els CDR (Comitès de Defensa de la República) són pacífics, no violents, però amb els seus actes generen la violència posterior.

Evidentment, no estic d’acord que es considerin terroristes, rebels potser una mica i de sedició potser també (tot això, segons la guàrdia civil). Són una amenaça real per a l’estabilitat i la pau social? Potser també. Però no és cert que siguin comparables amb la kale borroka (violència al carrer), tal com assegura la policia o els jutges. No crec tampoc que provoquin vandalisme o sabotatges, encara que amb el tall de vies, carreteres, carrers, autopistes i amb l’assetjament a partits polítics, persones o institucions, sí que crec que són generadors de violència.

Violència no vol dir pegar, per a mi també vol dir causar-la o provocar-la. I els CDR amb els seus actes acaben provocant la violència. De fet, en són els inductors.

No estic gens d’acord amb els actes dels CDR i molt menys a Andorra, ni tampoc em val la consigna que són gent pacífica.