Els comuns i la Constitució

El 14 de març vam celebrar el 25è aniversari de l’aprovació de la nostra Constitució. Aquell 14 de març de 1993 va ser una data clau en la història del nostre estimat país. Es van organitzar tota mena d’actes i activitats commemoratius en els quals, en major o menor grau, va poder participar la societat. Lamentablement, però, no tots els actors que van participar en el procés constituent han tingut el reconeixement que es mereixen: els comuns han estat els grans oblidats.

Tot i tractar-se d’una institució parroquial de summa importància abans i després de la Constitució, no s’ha comptat com calia amb els comuns. Els cònsols que els representàvem aquells anys vam ser presents en les negociacions i vam signar l’acord institucional que va permetre que avui la nostra Carta Magna sigui una realitat.

Oblidar els comuns en aquesta fita històrica és una manca de consideració envers la institució però també envers les persones que l’han representada. Fer-los partícips de la celebració hauria estat un gest apreciat. Dic això perquè fins a la data no s’ha cursat cap invitació als que fórem cònsols, als que participarem en les reunions i trobades de treball. Ni tan sols el se-nyor síndic va fer esment a la tasca dels comuns en el seu discurs.

Per respecte a la institució dels comuns, pels cònsols i consellers de totes les parròquies i sobretot pels tres cònsols que van actuar activament com a portaveus, els senyors Francesc Areny, Jacint Casal i Josep Maria Cairat, demano un gest que reconegui el valor i la importància dels comuns en l’elaboració de la Carta Magna (Títol 6). Rectificar és de savis, i posar en valor la feina dels comuns és necessari i merescut.