La violència masclista és un dels greus problemes de la nostra societat. Ens podem remuntar al famós dret de pernada ius primae noctis, de la societat feudal, per veure com les dones eren tractades com pura mercaderia. Com si es tractés d’una raça inferior, sovint són objecte de comentaris i tractes sexistes. Després d’anys de lluita per la igualtat de les dones sembla que estem en retrocés. Alguns estudis alerten dels tics de submissió masclista de les noves generacions, que tornen a posar de moda unes relacions basades en l’obediència i la gelosia. Les notícies sobre violència masclista són devastadores i sentències com les de l’anomenada “manada” no ajuden. Un o més homes no pot imposar la seva superioritat física per sotmetre una dona i vexar-la. La majoria de persones hem sentit una profunda indignació davant la sentència de l’audiència de Navarra pel que és una brutal violació a una noia. Els magistrats diuen que no consideren que hi va haver ni agressió sexual ni intimidació, i es limiten a dictar sentència per abús sexual, el que suposa una ràpida posada en llibertat dels agressors. Una vergonya, sens dubte, tenint en compte la situació viscuda per la jove. Aquesta laxitud en actes d’aquesta brutalitat física i sexual posa de manifest que la justícia no és prou contundent i incita a la violència contra les dones. Suposar que perquè no oposa resistència física consentia les relacions –en plural– és sincerament no entendre res. No castigar amb exemplaritat aquestes bèsties és una falta de respecte per a la víctima i una irresponsabilitat que no ens podem permetre. No és no.