No tothom veu les coses de la mateixa manera. Afortunadament, no tenim el mateix enfocament i tampoc la mateixa forma de resoldre els conflictes. Si bé des d’un punt de vista més clàssic o antic s’apostava per la unitat de criteris, de formacions i de visions, les noves tendències educatives ens mostren com en la varietat de disciplines s’hi troba la innovació i l’avenç. Abans es penalitzava la diferència, qui sortia de la norma, es premiava la igualtat. Avui es reconeix aquest nou enfocament.
El mite que per resoldre un problema s’ha de ser un expert en aquest tema queda obsolet. Formacions d’allò més diverses ens poden ajudar en problemes complexos perquè busquen una solució diferent. L’educació hauria de fomentar des de petits aquesta visió més àmplia potenciant el talent individual i buscant aquelles aptituds que ens fan únics sense oblidar una formació bàsica. Sortir del pensament únic que moltes vegades ens regeix, no ens fa ni estranys ni bojos, ens porta riquesa i desenvolupament. Els grans genis han estat sovint els més incompresos i outsiders, sovint classificats com a bojos, excloent-los dels nuclis de decisió. Les idees noves són creatives i rarament neixen de la monotonia. Potenciem la imaginació, la creativitat i la diferència. Apostem per enginyoses i novedoses visions per tirar endavant. Les societats més avançades entenen que per crear s’ha de tenir un ambient laboral que ho fomenti, amb espais diversos, amb esport, relax i que permetin la fluïdesa dels projectes.