Fa molt temps que la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) pixa fora de test. Ja vaig comentar en un article que no em sentia identificat amb els comentaris del seu president. Ara mateix tampoc em sento identificat amb les seves propostes, aquest cop fetes per un representant de l’entitat.
Aquest representant al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social proposa, entre altres, que no es puguin recuperar els diners pagats en concepte de pensió fins passats els 86 anys, i que la jubilació estigui fixada als 72. Aquest representant a la CASS deixa anar aquestes bajanades en una sessió del consell, ho fa constar en acta i es queda tan ample, i surt a les fotos amb un somriure d’orella a orella. Espero que les fotos siguin d’arxiu i no del dia que es va lluir amb els seus comentaris. La patronal no vetlla precisament pel benestar dels assalariats i treballadors, tan sols pensa en el benestar del patró.
Jo li demanaria a aquest representant, quants treballadors pensa contractar de més de 65 anys?, i als membres de la CEA en general, quants treballadors contracten no tan sols a partir d’aquesta edat, sinó de més de 55 anys? Qui pot portar camions, per posar un exemple, fins als 72 anys? Treballar doncs fins als 72 anys, gaudir de la pensió cotitzada fins als 86 anys, i la resta és de regal... Això és el que vol la nostra patronal.
Aquesta patronal evidentment no és la meva, ni penso que sigui la de ningú que no es tracti dels mateixos patrons que en formen part, que pensen amb alguna part del seu cos que no és precisament el cap.