La picardia que apliquen els mitjans de comunicació esportius de bandera afins al Reial Madrid a l’hora de tractar la informació dista moltíssim de la dels que es postulen al costat del Futbol Club Barcelona. Aquesta temporada, que està a punt d’acabar, ha quedat més palès que mai amb els accidents injustificats dels madridistes a la Copa del Rei i a la Lliga espanyola. En aquestes dues competicions han fet el ridícul, però no se sent gaire aquesta paraula, ja que ni els diaris, ni les ràdios, ni les televisions s’han centrat en això, sinó en la UEFA Champions League. Ho han fet quasi des de la fase de grups i certament es van arriscar, perquè si els col·legiats haguessin estat més hàbils ocularment o s’haguessin deixat la bufanda a casa no estarien a la final de Kíev. Per a l’aficionat al futbol és lamentable. En tot cas, als mitjans blancs els ha sortit bé i és una evidència que les relacions institucionals entre aquests i la Casa Blanca no és gens dolenta per una qüestió de benefici mutu. Tot el Madrid va focalitzar esforços en la Champions i aquesta idea és la que va vendre la vulgarment coneguda com a central lechera. Si la situació s’hagués viscut a la inversa a la Ciutat Comtal els esportistes d’Ernesto Valverde s’haurien aixecat cada matí amb un pal i se’ls haurien tret les ganes de lluitar per una última bala. Segur. Potser no és ben bé picardia o no és lícit periodísticament, malgrat que van a l’una. I, per cert, en cas de no aixecar la 12+1 ja tenen la coartada perfecta, veraç o no, que els permetria esquivar un curs de merda: l’arribada de Neymar Júnior. Més fum.