Creat:

Actualitzat:

Les coses canvien, les formes varien i els estils evolucionen. La nova política és més agressiva verbalment, més directa, més enfocada al xou, i sobretot teatralitzada. Han passat a la història els monòlegs, discursos encotillats, frases carregades de cultismes que busquen la complicitat de les elits més culturitzades i defugen la massa. El nou model polític busca preci-sament, amb més demagògia i menys rigorositat, enlluernar o encendre el poble per mobilitzar el seu vot. La nova política no necessita una forta preparació acadèmica ni lectures acurades, es centra en el domini de la posada en escena i la retòrica, en la rapidesa que permet esquivar un embat alhora que llança un revés a la línia. En la nova política compta el com tant o més que el què. Els polítics han entès que per entrar a casa dels votants els han d’oferir el que demanen, han d’entretenir, han de ser bons oradors, tenir bona presència i bon to de veu. L’estratègia i els aspectes més tècnics es deleguen a l’equip perquè el líder desplegui les ales i mostri tota la seva esplendor. El cos a cos és important, i saber jugar els vents també. Apareixen els candidats mediàtics, fets a mida per agradar i complir un objectiu concret. El problema és que el curt termini s’avantposa al futur i la rendibilitat electoral no deixa elevar el discurs en un altre nivell. Deia el popular premier anglès, Winston Churchill, que el polític comença a convertir-se en estadista quan pensa en les futures generacions en lloc de fer-ho en les pròximes eleccions. No tenim gaires Churchills entre els polítics.

tracking