La Llei de l’oferta i la demanda, aquesta és l’explicació als preus exagerats dels lloguers, tant d’habitatges com de locals comercials. Hi ha molta demanda i poca oferta i de moment segueixen llogant, per aquest motiu no baixen els preus. D’altres, però, prefereixen tenir el local o pis tancats a preus exorbitants a tenir-los oberts a preus raonables. Aquesta és una qüestió que sempre he trobat absurda. Gravar d’alguna manera els pisos tancats no crec que sigui la millor solució, encara que he de reconèixer que fa uns anys ho havia pensat i declarat. Perquè, què vol dir un pis tancat? Potser es tracta d’una segona residència? Això no vol dir mai que sigui un pis tancat. No passa el mateix amb un local comercial tancat, no és cap segona residència. Està clar que molts em diran: “és que no me’l lloguen”. Jo els contestaria, si abaixes el preu, potser sí que te’l lloguen. Em resulta molt sorprenent veure com al final poden acabar llogant alguns locals comercials. Hi ha encara molta gent que s’atreveix a obrir negocis sense fer gaires números. D’això en diuen emprenedors... Jo en diria, optimistes... Tinc un càlcul personal que no falla gaire: si no pots facturar com a mínim el doble del que pugen les despeses fixes, no cal que t’embarquis en cap negoci. El cert és que alguna cosa ha de fer el nostre Govern per intentar pal·liar aquesta situació. No es poden pagar aquests lloguers amb els salaris actuals. Ni de pisos ni de locals comercials. Jo no tinc la solució a aquest problema, però sí que tinc molt clar que abaratir el preu dels lloguers beneficiaria tothom, arrendadors i arrendataris.