Dels representants del poble, dels que es presenten a les eleccions per fer arribar la nostra veu i millorar la societat, se n’espera el millor. Se’ls pressuposa intel·ligència, dots negociadors, però sobretot, honradesa i altruisme. Persones que han de traslladar la confiança ciutadana en accions des de la pulcritud. Massa sovint veiem com no és així, i com el poder s’utilitza com a mitjà per fer favors o enriquir-se sense tenir en compte què vol la societat. Canvis de jaqueta, concessions i poca meritocràcia. Comportaments afortunadament més reproduïts a països veïns que al nostre. Però els ciutadans tenim la nostra culpa en aquest tema. Primer perquè no hauríem de regalar el vot a persones o partits que no tenen conductes adequades, i segon perquè hem de ser més crítics. Penso en casos de corrupció en majúscules com la sentència del cas Gürtel d’aquesta setmana. De moment aquest escàndol en majúscules ha tingut un cost electoral 0 al partit. Amb aquesta actitud dels ciutadans, el missatge que donem és que tot s’hi val, normalitzem la corrupció com a intrínseca de la política i facilitem que es mimetitzin els casos en altres partits. El vot és confiança, però també és càstig als que no han fet la seva feina, als que han abusat del poder i s’han rigut dels seus electors. No és d’estranyar que quan arribi un nou partit al poder es reprodueixin els problemes. Els hem ensenyat que normalitzem aquestes conductes impròpies i que desvinculem els partits de les persones que les comenten.