És el balanç de totes les opinions fetes fins ara en aquest espai de La Seca i la Meca. Dissabte 26 de maig, va fer deu anys de la primera.
Deu anys des que l’Ignasi de Planell i el Ricard Poy em van proposar de fer una opinió setmanal a la contra del Diari d’Andorra. 543 setmanes, aquesta inclosa, en què he parlat de tot el que he volgut, com he volgut i amb l’única limitació que imposen els 1.598 caràcters amb espais de la columna. Així doncs, gràcies en primer lloc per fer-me confiança.
Deu anys en què m’he sentit dir que si parlo bé de l’acció de Govern (i n’hi ha hagut tres de diferents) és perquè vull alguna cosa a canvi, i que si en parlo malament, és perquè no me l’han donada. Que si critico els uns, és perquè vaig amb els altres, encara que mai no m’hagi mogut d’enlloc. Que si parlo de temes punyents, perquè en parlo, i si parlo d’altres coses, que perquè no em mullo. Deu anys en què he rebut moltes mostres de feedback i suport. Si fins i tot em van fer arribar un ou de brodar per un article en què deia que la gent ja no sargia els mitjons! Gràcies, doncs. Als que em llegiu, i als que em feu pensar i millorar.
Aquests deu anys m’he limitat a expressar una opinió informada, que és del que es tracta en una columna d’opinió. De vegades amb més encert, d’altres amb menys, i ja em disculpo per tot allò que no he sabut dir millor, sigui per limitació personal o per manca d’espai.
Deu anys que, entenc, donen prou perspectiva i trajectòria com per fer callar segons qui i per defensar la meva honestedat com a professional. Dilluns vinent serà la 544.