No entraré a valorar el pas de vehicles que creuen la frontera franco-andorrana, ja que no hi circulo pràcticament mai, però sí que he de creuar el pas per la frontera hispanoandorrana tot sovint. Aquest pas per la frontera del riu Runer es converteix, amb massa assiduïtat, en tot un calvari. No em refereixo precisament als controls a la duana per controlar qui intenti passar tabac o alcohol –poca cosa més ens queda a Andorra–, ja que aquests fa molt de temps que no molesten. Encara que ja aniria sent hora trobar fonts alternatives, per molt que ens donin 30 anys d’“excedència” amb el tabac. Normalment, sobretot en caps de setmana, a no ser que et desplacis molt aviat al matí, tant de pujada com de baixada, el més normal és trobar cua en aquest pas fronterer. Controls de contraban? No. Controls d’identificació? No. I no vull dir que no existeixin actualment. Simplement, dos carrils de circulació que es converteixen en un de sol al pas per la frontera. Molts cops, val a dir, sense cap control en cap de les dues casetes policials. De qui és la culpa? No ho sé. Per què no poden obrir els dos carrils quan no hi ha cap camió circulant? No ho sé. Quin problema hi hauria si els vehicles poguessin circular per ambdós carrils? Penso que cap ni un. Sincerament, no entenc ni el perquè ni qui té ganes de putejar, però sí que crec que ja comença a ser un tema absurd, sense explicacions ni arguments... Que provoquin cues perquè tots hàgim de creuar la frontera per un sol carril... Haurem d’esperar l’acord amb la Unió Europea per circular sense embuts? Aquest és el preu que hem de pagar pel tema del tabac?