Sento al noticiari d’una emissora de ràdio que una empresa espanyola ha estat denunciada per no pagar a les dones que hi treballen l’augment pactat en la darrera revisió del conveni laboral, ja fa un any! L’explicació de l’empresa és que al text signat amb els representants sindicals es parla de “treballadors” però enlloc no es parla de “treballadores”. Sí, l’excusa és una presa de pèl, però tard o d’hora havia de passar. Amb aquesta mania de desdoblar el subjecte de cada frase, perquè ara sembla que el genèric masculí és discriminatori, tampoc no és d’estranyar que acabi sortint algun espavilat que vulgui aplicar-se la norma en benefici propi. Un dels professors que vaig tenir a l’institut ens insistia que una porta té gènere però no té sexe, i a qui vulgui un raonament més acurat el remetria a l’article que va publicar l’Àlvar Valls fa un temps en aquestes pàgines explicant per què és absurd anar especificant el masculí i el femení cada cop que a una frase es fa al·lusió a un conjunt d’éssers humans. I encara per als que reivindiquen que el llenguatge ha d’evolucionar per resoldre el que consideren un signe discriminatori propi de la societat patriarcal, potser també haurien de considerar les queixes d’alguns col·lectius LGTBIQ (espero no haver-me descuidat cap inicial) que se senten discriminats perquè dient, per exemple, “senyores i senyors”, se’ls està ignorant tàcitament. Lluny de resoldre res, diria que ens estem ficant cada cop més en un bon jardí; però el que em sap realment greu és que, al pas que anem, d’aquí a no res als usuaris de Twiter els caldran uns tres mil caràcters només per posar el subjecte de cada piulada.