Analitzem els efectes de la moció de censura i nou govern a Espanya. Des de la prepotència inicial del Partit Popular precipitant-ne el debat i votació segurs de la seva impunitat i suports, fins als moviments estratègics que els partits d’esquerres van fer per possibilitar la investidura d’un Pedro Sánchez acostumat a aixecar-se i seguir després de dures derrotes. De fet, l’anunci de Podem d’una segona moció instrumental si no prosperava la primera, amb objectiu d’eleccions directes, va ser un dels factors desencadenants.
Si bé la moció no acabava de convèncer molts, com els minoritaris PNV i Pdcat, el fet d’anar a unes eleccions anticipades, on la victòria de Ciutadans semblava clara, o continuar amb l’immobilisme del PP, tampoc. Tot plegat per entendre els fils, reunions i trucades que desencadenen el que semblava imprevisible i que converteixen, fora de tot pronòstic, un menystingut Pedro Sánchez en president del govern español.
Per cert, que ha nomenat un govern on les dones són majoria, dinamitant el tant de moda postureig de la paritat. La seva jugada d’escacs és una obra mestra, fruit de l’estratègia, que ens ensenya que no podem subestimar ningú.
Amb aquest gir el PSOE, en caiguda lliure des de fa anys, té una nova oportunitat de situar-se davant l’elector i el seu candidat, amb l’eròtica que dona el poder, millorar imatge, popularitat i lideratge. Veurem si ho aprofiten o cauen de nou en els tics de la vella política.