Aquesta setmana m’ha cridat l’atenció una notícia que ha tingut poca difusió en els grans mitjans informatius, nul·la en televisió i per descomptat cap mena de repercussió en l’opinió pública. L’Associació de Geògrafs d’Espanya calcula que en el període 1995-2016, l’administració general de l’Estat i les comunitats autònomes van malbaratar 80.000 milions d’euros de fons públics en infraestructures innecessàries! És un estudi que s’ha fet des d’un punt de vista acadèmic, sense un euro de l’erari públic i per a informació de la ciutadania en general. Que hi ha carreteres (autovies i autopistes radials), aeroports, estacions de tren, centres culturals i altres infraestructures que no haurien d’existir perquè estan infrautilitzades del tot, o ni tan sols s’han posat en marxa, no crec que sigui cap novetat; o potser sí, vagi vostè a saber (sempre hi ha qui baixa d’Arbeca, que diuen). El que posa els pèls de punta és la xifra global. El recull, quantificant-ho, dona una dimensió precisa i esglaiadora de la sagnia, i això malgrat no incloure (per motius tècnics) les inversions municipals. El període analitzat (1995-2016) deixa ben clar que el malbaratament de cabals públics no és exclusiu de cap color polític –ni estatal, ni autonòmics (ni municipal)–. Dues dècades amb quatre presidents del govern: F. González, J. M. Aznar, J. L. R. Zapatero i M. Rajoy; no deixen lloc a cap mena de dubte. Estaria bé que per variar la ciutadania, destinatària final d’aquest lloable esforç de l’AGE, prengués una mica de consciencia que malbaratament i corrupció són ungla i carn.