La formació específica és sens dubte més que necessària. Tenir coneixements aprofundits en una matèria, haver estudiat a fons els antecedents i estar al dia de les novetats en un àmbit, són qualitats que sens dubte han de pesar en qualsevol persona que aspiri a ocupar un lloc. Però més enllà de les habilitats tradicionals, s’imposa cada vegada més, de fet els americans fa temps que ho practiquen, la multidisciplinarietat. El concepte que no has de ser diplomat en una matèria concreta per desenvolupar un lloc o càrrec relacionat amb allò. De fet, tenir en els equips directius punts de vista diferents, fins i tot artístics, és el que fa els projectes únics i innovadors i alhora ajuda a resoldre crisis. Capacitat de gestionar persones, d’empatitzar i mo- tivar, de resoldre situacions i de veure les coses des d’una nova perspectiva és molt més important que ser un expert. Qualitats de vegades més vinculades a la persona, a la seva intel·ligència emocional, que no al seu coeficient intel·lectual. Orígens difícils, on la persona s’ha vist obligada a evolucionar, a treballar, a esforçar-se per aconseguir els seus objectius, són molt més interessants que aquells en què el pes de la nissaga ha fet tota la feina. Estem fets d’estrats, un sobre l’altre, que s’apilonen o es barregen formant nous perfums, que evolucionen en funció de les noves essències que els incorporem. La cultura de la lluita per aconseguir els objectius incrementa els nivells de satisfacció i de creixement personal dels individus. Somniar amb els peus a terra però amb determinació ens fa únics, encisadors.