Fa un any tots els col·lectius fallaires del país ens comprometíem, signant una declaració públicament, a treballar de forma conjunta i coordinada per mantenir viu aquest patrimoni al territori i fer perviure la festa. Aquest compromís portava explícita la necessitat de crear un organisme que ens aglutinés a tots, però que al mateix temps impliqués les institucions en la salvaguarda d’una festa reconeguda per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
A les portes d’una nova cremada aquell compromís va significar la plantació d’una llavor que comença a germinar. A poc a poc hem anat teixint entre els diversos col·lectius marcs de col·laboració que ens han enfortit com a comunitat i han dimensionat la festa. Tot i que encara ens queda molta feina per fer, la cremada de les falles a Andorra en cadascuna de les seves parròquies se situa com un referent imprescindible en el calendari festiu. Fa anys que ho és, però gràcies a les voluntats compartides pot ser-ho amb molta més força.
Els que fem la festa, els fallaires, sabem del bé preuat que tenim a les nostres mans. Som conscients de la responsabilitat que assumim cada any quan arriba el solstici d’estiu i fem brunzir el foc mentre rodem la falla; aquella responsabilitat que no només compartim entre nosaltres i amb els que es desplacen fins a Andorra, que venen expressament a veure’ns, sinó que compatim responsabilitat amb la resta dels pobles germans del Pirineu; aquella responsabilitat que ens dona la dimensió del foc amb el seu poder regenerador.