Dies enrere –continuo en l’univers futbol, galàxia Mundial de Rússia– parlava de l’esforç que la majoria d’esports d’equip fan per potenciar l’espectacle, bàsicament des de la normativa, canviant les regles del joc i també amb la incorporació de les noves tecnologies. En aquest sentit ja es pot dir que Rússia 2018 serà recordat, més enllà d’èxits i fracassos esportius, com el Mundial del VAR (de l’anglès, video assistant referee). Curiosament els que abans d’ahir bramaven apocalípticament contra l’invent, ara el lloen. Bé, no tots, sempre quedaran talibans ancorats en el passat i una tradició rància. També és cert que algunes conversions han estat per interès. Tant se val, el canvi ha arribat per quedar-se. Fins al punt que alguns experts, tertulians i opinadors, es demanen si la UEFA no s’hauria de posar les piles de cara a la propera edició de la Champions, l’esdeveniment futbolístic més mediàtic en l’àmbit dels clubs. Pel costat dels jugadors també serà si més no curiós veure com modifiquen les seves actituds. Tot i que de moment l’ús del VAR està restringit a uns quants supòsits, no és cap entelèquia preveure que se n’anirà ampliant el camp d’acció temporada rere temporada. I són ells, els jugadors, qui més hi tenen a perdre. Sense VAR, les càmeres i realitzacions televisives ja els deixen amb el cul a l’aire simulació sí, engany també. Amb el VAR continuar per aquesta via serà directament un suïcidi esportiu per al seu equip. S’imposa un canvi de xip que no serà fàcil amb el gruix d’eminències que habiten a l’intocable univers futbolero, i que sovint es creuen amb patent de cors.