Diumenge, a la televisió pública catalana, una dona de mitjana edat es congratulava perquè al seu barri s’havia fet després de molts anys una foguera per celebrar la revetlla de Sant Joan. Diria que va ser cap a la segona meitat dels anys vuitanta (potser després de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, com es deia aleshores) que, en qüestió de pocs anys, a les principals ciutats catalanes van desaparèixer les fogueres per motius de seguretat, segons la versió oficial, i a la resta de poblacions també es va anar perdent el costum gradualment perquè la canalla ja no voltava pels carrers recollint fustes velles, que devia fer com de pobre per als nous europeus que érem llavors. O almenys així m’ho sembla fent memòria ara. El cas és que una cosa porta a una altra, i de la mateixa manera que es van extingir les fogueres també es van deixar de celebrar (em sembla que a tot arreu) les revetlles d’estiu, tret de la de Sant Joan. Abans que això passés, en una nit com avui hi hauria ball i festa grossa per celebrar la revetlla de Sant Pere, la qual no hauria d’envejar res a la de dissabte passat; i demà mateix el jovent ja començaria a descomptar els dies que falten per a la revetlla de Sant Jaume, que a uns llocs arribava com a avançada (i a d’altres com a continuació) de la festa major. Suposo que en els anys que vindran hi haurà qui estudiarà per què vam deixar perdre aquesta tradició, però a mi em fa l’efecte que va ser perquè en un moment donat vam pensar que havíem millorat tant el nostre estatus econòmic que ens semblava poc modern fer el mateix que els avis. I ara que som pobres novament, ens fa vergonya tornar-hi.