Hi ha notícies que són bones, d’altres dolentes; moltes, potser la majoria, neutres, i encara en tenim una quarta categoria: les que són a la vegada bones i dolentes, alfa i omega, yin i yang. El tancament sobtat del projecte de The Cloud –ai, aquest nom!– n’és un exemple excel·lent. És un d’aquells fets que en principi hom posaria a la columna dels negatius però que també aporten un plus moral. Molta gent, ja des de l’inici, tenia seriosos dubtes sobre la concepció de la cosa, i en especial sobre la seva viabilitat. Ara és fàcil fer broma sobre el concepte que suggeria el nom bromós i parlar de coses estèrils i volàtils, perquè sempre és agraït fer el rondinaire i trobar pèls a tot. Però bé, mira, passava que era molt fàcil criticar qualsevol cosa que es bellugués, tot i que hem de tenir en compte que sovint ens falta informació, hem d’aprendre a posar els llums llargs, ser atrevits, innovadors. Bé, ara el suflé ha baixat de patac. Xops d’un bany de realisme glaçat, arriba el moment de redibuixar la seqüència dels esdeveniments, quina ha estat la cadena de raonaments que han portat a prendre la decisió final (que no deu haver estat gens senzilla) i també haurem de pensar una estona sobre de quina manera aquesta experiència ens ha de ser útil en el futur. Fet i fotut, si la vacuna, que ens haurà costat un milió d’euros, més o menys, serveix per immunitzar-nos per sempre més, mira, benvinguda sigui. El que no està tan clar és si tindrem prou anticossos, ¿i si el mal que tenim no és una simple infecció oportunista, ans una característica genètica que no es modifica amb injeccions?