Qui ho havia de dir, els liberals pactant amb els socialdemòcrates.
Revisant la història, aquest fet semblava impossible fa uns quants anys, ja que tan sols existien, amb cara i ulls, aquests dos partits polítics, totalment oposats en ideologia.
Però la història sempre està per canviar-la, i a poc a poc ha estat així, ha anat canviant. Els Liberals van desaparèixer per tornar a revifar i tornar-se a apagar. Els socialdemòcrates es van dividir. Uns i altres van patir amb els canvis electorals, amb els agrupaments i desagrupaments, etc.
Pactar ara aquestes dues formacions? Per què no? Ja vam veure com s’ha de pactar per fer fora un govern, per exemple el del PS, muntant un grup de tots contra un. També hem vist governs que cauen tot sols per causes naturals, per exemple l’antic govern liberal.
Ara mateix es tracta de fer fora un altre govern, el de DA, que encara no sabem ben bé què és i què representa, però que mana i governa.
Pactar doncs, sobretot en les territorials, significa estratègia, sumar vots. Que després, “ja veurem què fem i com ho arreglem”.
Em sembla totalment normal aquest pacte, una altra cosa molt diferent és explicar-ho als electors, i sobretot saber-ho explicar. I si un cop fet fora l’actual Govern –si és que es pot, si més no això és el que s’intenta– ja “en tornarem a parlar”.
Molt s’està comentant actualment aquest pacte antinatural, però si es mira fredament no ho és tant d’anti-natural. Total, la qüestió tampoc és governar, sinó canviar els governants.
Ara que, ben mirat tot plegat... que nostre Senyor ens agafi a tots confessats.