Un encapçalament com aquest dona peu a dissertacions de volada sobre qualsevol tema d’aquells que en solem denominar transcendentals, però no serà aquest el cas. El mot desafiaments que encapçala aquestes ratlles és lleuger i sense pretensions. Va pels desafiaments que han trobat en les xarxes socials el canal ideal per esdevenir fenòmens d’abast planetari. De ximplets fent ximpleries n’hi ha hagut des de l’inici dels temps i afortunadament, excepte excepcionals excepcions, han quedat perdudes en el pou de l’anonimat. Amb les xarxes i comunicacions actuals, la situació ha esdevingut un desori. Dels desafiaments amb una reivindicació, protesta, bona causa al seu darrere, com l’Ice Bucket Challenge, aquella campanya publicitària solidària que intentava conscienciar sobre l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), com a paradigma –sempre opinable– hem passat a l’absurd de l’In My Feelings Challenge. Per si no n’està al cas, es tracta ni més ni menys de baixar del propi vehicle, en marxa, i ballar al ritme d’In My Feelings, un tema del raper canadenc Drake. El més divertit és que ni ell, ni Shiggy, l’humorista que va fer la coreografia, a peu dret i parat sense cotxe que valgui, en són els responsables. En algun moment, en algun lloc, algun cervell privilegiat va fer el pas convertint una conya sobre un tema de rap, en una solemne idiotesa –per no dir subnormalitat– que ja ha costat més d’un disgust al seu/seva protagonista –aquí no hi ha discriminació de sexe que valgui–. Ben mirat, transcendent potser que no ho sigui, però sí que indica el nivell d’estupidesa al qual els humans podem arribar voluntàriament com a espècie!