L’estiu, en general, és un erm per als futboleros. Enguany s’ha fet una mica menys feixuc pel Mundial de Rússia, però ja és història. I no tornaran a interessar ningú fins d’aquí a quatre anys. En aquest impasse, abans que es vagin posant en marxa les lligues majors vull destacar una notícia que crec que no ha tingut la rellevància que es mereix. A Itàlia s’ha prohibit la publicitat de les cases d’apostes (online). Sí, sí, a Itàlia. Al bressol de la Màfia siciliana, la Camorra napolitana i la ‘Ndrangheta calabresa. Al país on almenys la meitat dels equips de la primera divisió (La Lega) tenen contractes publicitaris amb el sector, el Govern de la República n’ha prohibit la publicitat pel greu perill que comporten. A Espanya (i Andorra?) les apostes online també són un problema de salut pública. Més enllà de les estratosfèriques xifres de negoci que mouen (8.000 milions a l’any, dels quals 4.000 són esportives); diversos estudis assenyalen que aquesta modalitat de ludopatia té una especial incidència en les capes i sectors socials més desafavorits. En aquest context és indecent veure la quantitat de personatges i mitjans –sobretot de TV i ràdio– que en fan publicitat. Són professionals de la comunicació, esportistes, artistes, la llista és llarga, a qui es pressuposa certa ètica i capacitat de discerniment; però que a l’hora de la veritat –business is money– no tenen cap inconvenient a donar, millor dit, vendre, la seva cara i la credibilitat. A Itàlia l’han prohibit. A Espanya (i Andorra?) de moment silenci administratiu, i el que és pitjor, mediàtic (una senzilla cerca al Sr. Google ho evidencia).